Al cole hi treballo des de gener, amb un grup d'edat concret, després de fer moltes substitucions durant el primer trimestre. Una de les monitores que hi havia, va deixar la feina (potser per un atac de ciàtica, perquè hi ha gent de l'edat de ma mare treballant allà, que mai m'ho hagués pensat pas) i allí vaig anar a petar jo. Perquè necessito calers, i perquè és una feina fàcil i assequible. Però deia que passaria de la palla i ja m'estic enredant.
Bé, anem al gra, que l'arròs es passa: el coordinador de monitors (no sé perquè dic monitors, perquè la majoria són monitores, així que farem un replanteig), en endavant coordinador de monitores, és un noi de 23 anys que fa un parell feia de monitor (de monitora... bé, ja ens entenem) com jo, i aquest any fa de coordinador. Que fa bé la seva feina, vaja. Tot i que és jove per ser coordinador, no? De fet jo crec que sí, però és que és molt espavilat (*), entre d'altres coses.
És un tio alt, més aviat gran (però no en plan corpulent... bé, és que jo només li veig que punts a favor també), que quan porta el cabell tallat fa força patxoca. Té una imatge, no sé com dir-ho... reivindicativa? la imatge que dóna. Acostuma a portar samarretes amb lemes, tipus reivindicatiu, com ara aquesta:
Al tanto, que no estic dient pas que no m'agradi eh. Sí i tant que m'agrada. Li queden molt bé tot sigui dit. Diguem-ne que els lemes no passen d'un límit. Així que no té pas problemes per interactuar amb professorat i pares i mares de l'escola, que d'altra banda no farien pas escarafalls segons el que dugués perquè és sociable (*) i encantador (*), i té als uns i altres encandilats (* també, no?).
Si fins al punt no s'ha entrevist, que quedi clar en endavant: me'l miro amb bons ulls. Amb uns ulls tan bons, que a vegades em miro amb mals ulls les fresques de les monitores. Que no són de l'estil de les fresques de la meva facultat, un dia n'hauré de parlar, crec que són pitjors. Però això no ho explicaré gaire, perquè crec que és més una cosa meva que no pas d'elles.
Bé, no tot són flors i violes eh. El noi no és que sigui tímid, és tallat... però tallat, una cosa incomprensible (perquè veient-lo com és, no ho entenc). Això ja en parlaré un altre dia, que ara m'he de desconectar, que ma germana ha de xatejar amb algun tòtil de la seva classe per posar-lo calentorro.
A tot això, jo volia explicar què m'havia passat avui a la sala de monitores. Ho deixarem per demà.
(*) virtuts del coordinador de monitores
6 comentaris:
gràcies per les floretes, dels blogs amics del món en tenim un que ens té el cor robat, casi que fem de padrins: "allegro, man non tropo - catalunya" dona-li un cop d'ull
petons
Bones!! Merci per passar per casa meva ... quina diferència hi ha entre tímid i tallat? Com és que hi ha gent tan gran fent de monitors? Què fots desperta a la 1:26 de la matinada, quan m'has postejat?
Si, son moltes preguntes ... ho sé!!
Un petó
Pep, no ratllis a la pobre noia que tot just comença eh!!!, a veure si s'esptantarà i fotra el camp, que això no ens interessa :-P
Marina, no li facis cas ... creu-me ... si no es pren la medicació de bon mati te el dia borde, jejejejejeje
Ostres, el meu escrit amb més comentaris!
Té la mà maria, ara li dono un cop d'ull... ja veig que esteu tots enllaçats, hi ha tot de padrins i padrines, i fillols i filloles virtuals veig ;)
Pep, veig que els teus comentaris són tan hilarants com els teus escrits al blog ;) A veure si al següent post puc explicar tots aquests dubtes (i també, el que volia explicar).
Ep, que vaig postejar a la 1:06, no fotem!
Jo mateixa, merci per interposar la cadira del domador de lleons entre en Pep i jo ;)
A veure si ens ho aclareixes, dona, a veure ...
I no patixques per la cadira ... la JoMateixa és la meva fada madrina, jejejejej
Publica un comentari a l'entrada