L'altre dia, al cole

Dimecres passat va acabar el curs escolar de primària, i amb ell la meva percepció d'ingressos.

A banda de les peles també enyoraré altres coses, tot sigui dit. A banda del coordinador de monitores, el meu nen preferit de classe, l'Estevet. Sí, sí, la pedagogia diu que un educador no pot tenir un nen/a preferit/da perquè se li nota (mentida!) i perquè crea rols desiguals envers el grup (no n'hi ha per tant...). Però jo crec que les coses assumides d'un bon principi, fan de més bon anar.
L'Estevet és un nen de cinc anys, però que sembla que ja en tingui sis perquè és molt espavilat! Encara que no ho sembli, es nota la diferència dels cinc als sis. És un nano amb panxona i unes galtes de pa que no se les acaba, i els dits rebassudets. El cabell el duu curt i és fosc, fosc. Té ulls de tita i és un tremendo: se li veu quan en farà alguna, per la cara que se li posa de entremaliadot, i els ulls de tita que se li posen, tremendos, també.
Al menjador, es porta com una perla. Gana no li'n falta mai, així que no és d'aquells que se't queden eternament al primer plat fins que és hora de pujar a classe i te les has d'empescar per fer empassar el segon i el iagur d'un sol cop.
El dimecres em vaig acomiadar d'ell (bé, d'ell i de la resta del curs, entenguem-nos) i se'm va abraçar i em va dir "l'any que ve estaràs al cole?" i jo li vaig dir que sí, sense pensar-m'ho, tot i que no tinc molt clar quin és el meu futur treballant al menjador, sobretot després del que va passar dilluns.

Així doncs, quan s'acaba el curs s'acostuma a fer una reunió amb l'empresa que contracta els monitors i que fa la gestió a l'escola del menjador, per tal de valorar el curs, la feina feta... bé, i que et diuen hasidomuybonito,nocalquetornismés o l'anyquevecomhotens? Reunio de valoració, ja té guassa el nom! Dilluns va ser la data proposada, a les 18h a la seu de la empresa que està a Les Corts, que no és pas a la vora de ca meu. Aquestes hores "de valoració", és clar, no em són sumades al còmput global d'hores fetes a la feina.
Les empreses de contractació de monitoratge, acostumen a aprofitar-se que els xavalets i xavaletes que hi treballem, normalment tenim experiència prèvia de treballar amb nens i nenes, per la tasca voluntària feta a esplais o agrupaments escoltes. Suposo que el pensament deu ser "si estan acostumats a pencar sense cobrar, en pro de l'educació, també podran entendre que és necessària un reunió de valoració". No senyors, no és pas el mateix. Però jo que a vegades sóc mig tòtila, les deixo passar i fer. Ara bé, tot s'ha de dir, que si hi hagués més sentiment revolucionari entre les monitores, otro gallo cantaría. O potser ens fotrien totes al carrer i prou de parlar-ne, és possible. Però el cas és que posaria la mà al foc que si els preguntes a les quarentones o les ninyates de 17 anys que treballen amb mi, qui és Martin Luther King, segurament pensaríen en la última peli de Brad Pitt o en alguna serie de la tele (però mai, sota cap concepte, en cap cas, en qualsevol tipus de revolució).


Em queda pendent explicar què carai va passar dilluns.