Després de l'amanida verda, la Maria es va aixecar per anar a cercar la truita de patates, com és habitual hi ha un encarregat per taula a cada àpat. La Maria, que no ha entès que la responsabilitat l'han d'assumir els infants, per fer-se partícips de l'àpat, hi va anar ella (o bé, potser, ja la va assumir un infant, després de tot).
En tornar, em va mirar amb cara de gossa, que per ella deu ser cara d'entremaliada. Has vist al noi de la cuina? Va deixar anar una versió lleu del seu riure. No diré que m'ho veia a venir, però per la Maria és esport nacional clitxar als tios. I tirar-se al seu coll, la pràctica habitual un cop clitxats. Li vaig dir que no havia tingut la oportuntiat, intentant deixar tancada aquella conversa que ja sabia com aniria. Tia doncs és guapissim (tia? però qui s'ha cregut que és aquesta?). M'ha dit que fa intensiu durant el juliol i està cada dia aquí treballant; dorm a la casa menuda del costat, saps?
Essent sincera, la Maria no és que em caigui bé exclusivament perquè no hicomparteixo valors, idees, formes de fer amb ella; també és perquè no comparteixo aquest cos voluptuós que mostrusenyor li va entregar. És que no hi ha dret, d'alimentar el tòpic de la guapa tonta i la llesta lletja, però és que els exemples estan arreu. No sé pas què li donaven de jalar, quan era més petita que ara, però de ben segur que a ma mare no li van aconsellar l'aliment que fa crèixer el pit de tal manera. I és que ja ho diuen per allà, que tiran más dos... i així és, perquè si els hagués d'interessar per parlar, al tio o tia que li agradés la Maria, aniria ben llest.
Vaig veure una oportunitat, així que quan vam acabar amb la carn arrebossada em vaig oferir a anar a buscar la safata amb talls de síndria a la cuina. Efectivament, allà estava, el cuiner de temporada. La veritat és que el noi feia força patxoca, ben moreno de pell i amb el cabell fosc, alt i amb bona planta. Li vaig demanar la safata per la taula i li vaig preguntar com es deia. Xavi, va dir somrient maliciosament (a veure si aquest es pensava que jo era del tipus Maria...).
Mentre els nens i les nenes jugaven a pilota abans de l'activitat de la tarda, vaig passar per la sala de material a recollir un parell de fulls blancs i un bolígraf. M'hi vaig esmerçar tant com vaig poder, tot i que la veritat sigui dita vaig anar una mica fins al límit amb el contingut, però volia posar a prova els instints humans.
Més tard, a l'hora de berenar, la Maria descobriria que tenia una nota al seu coixí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada